Miquel Puig desmunta els tòpics de l’economia 'low cost'

L’economista mostra la conjuntura actual amb un assaig on defensa que un país decent no pot ser de mala qualitat

Clàudia Carles Argilés

Un bon país és aquell en què els seus ciutadans poden viure bé, però per poder-ho fer, caldria construir una societat decent, que tracti bé els seus ciutadans, amb dignitat i sense desigualtats. A Espanya, s’ha fet creure que per tal que tothom treballi cal que els salaris siguin indignes. Aquesta fórmula condemna la societat a la manca d’igualtat i de productivitat, sumada a la precarietat.

Portada del llibre "Un bon país no és un país low cost" (Casa del Libro)

Aquest és el punt de partida del llibre “Un bon país no és un país low cost”, en el qual el destacat economista, Miquel Puig, proposa, mitjançant un assaig molt ben elaborat, un canvi en les polítiques actuals per fer de Catalunya un país més decent. El subtítol del llibre, “Una proposta contra la indecència”, és força cridaner i reflecteix, justament, l’essència del llibre.

Al llarg de les 277 pàgines, els lectors emprendran un viatge que els farà, de ben segur, entendre per què ens trobem en aquesta situació i quines han estat les seves causes. «Una societat decent és la que tracta bé els seus ciutadans» és la frase que obre el primer capítol i que s’anirà desenvolupant al llarg del text.

Tot i que al principi el llibre pot semblar més complicat del que és, a mesura que passen les pàgines es comprèn la idea principal: un país decent és aquell que paga salaris decents. L’assaig defensa que l’existència d’un salari mínim frena la creació de llocs de treball poc qualificats. Així doncs, Puig, a través d’aquest text, dibuixa un al·legat que trenca amb la idea que s’han de crear molts llocs de feina per arribar a crear un país digne.

En molts casos, a causa dels tecnicismes i el llenguatge complex, el lector ha de llegir amb atenció per entendre el que s’està explicant. A més, inclús és necessari fer una segona lectura per acabar d’entendre bé el que s’està dient. Així doncs, no és un text que es pugui llegir sense tenir cap coneixement previ d’economia. D’altra banda, la documentació que presenta el llibre i les afirmacions de Puig, confirmen l’expertesa en informació econòmica de l’autor.

L’economista afirma que “si volem ser un país més decent, és imprescindible establir una política de fre a la proliferació de llocs de treball poc qualificats i mal remunerats”. Per tant, l’assaig condueix a defensar que s’ha d’establir un bon salari digne, que, segons Puig, és de 14.000 euros.

Un fet simbòlic del llibre són les estadístiques comparatives entre diferents països, que juntament amb el text, ajuden a desmentir els tòpics d’Espanya. L’escriptor posa com a exemple el model turístic, ja sempre s’ha dit que el turisme afavoreix al creixement del país. No obstant això, el llibre mostra molts dels efectes que aquest sector causa, com els salaris baixos, l’alt nivell d’abandonament escolar i la precarietat laboral. En definitiva, si Espanya és un país desigual és, fonamentalment, perquè els que treballen són massa pocs i, a més, perquè molts dels qui ho fan estan poc formats i mal remunerats.

A banda d’explicar els problemes de desenvolupament polític i econòmic, el llibre té un valor afegit, basat en proposar solucions i idees per sortir de la crisi. A més, la riquesa del relat augmenta a mesura que es van desenvolupant diverses teories econòmiques com, per exemple, l’Índex de Gini, que mesura l’equitat d’un país.

En conclusió, a través d’aquest assaig, Puig aconsegueix desmuntar tòpics i mostrar la verdadera cara de la situació econòmica de Catalunya (i Espanya). És un llibre que conté les claus necessàries per comprendre les circumstàncies de desigualtats extremes i que, per tant, no ha de faltar a la biblioteca de tot aquell que sigui amant de l’economia.