Joan Majó: “No es tracta de refer el passat, sinó de construir de zero un nou futur”

L’autor català revela les claus per preparar el després de la crisi

Clàudia Carles Argilés

"Quan s'acabi la crisi, ens quedarà la realitat". Aquesta és una de les famoses frases del llibre que va publicar l'enginyer industrial, empresari i polític Joan Majó: "El món que ve... ja el tenim aquí". L’obra va ser escrita l’any 2012 i publicada al 2013, quan la crisi econòmica, iniciada el 2008, ja havia impactat pràcticament a tots els sectors de la indústria espanyola i catalana. En aquest context, l’escriptor va veure oportú revelar les claus per a tots els qui volguessin entendre com s’havia arribat fins aquesta situació i quines serien les seves possibles conseqüències.

L’autor proposa un llibre accessible i proper, en el qual és molt freqüent l’ús del “jo” i la referència directa al lector. No cau en descripcions tècniques ni grans formulacions. A més, s’ha de reconèixer el compliment del compromís que Majó manté al llarg de tots els capítols, sense explicacions complicades, fet que implica que sigui certament amè.

Portada 'El món que ve... ja el tenim aquí' (La Casa del Libro)

El llibre està dividit en vuit capítols, el contingut dels quals està plantejat des d’una perspectiva crítica. Joan Majó descriu suggeriments sobre quelcom que s’hauria de millorar o fer d’una manera diferent. Tot i això, l’autor deixa clar a l’inici que la seva intenció no és donar solucions definitives als problemes que planteja. Durant l’obra es tracten diverses temàtiques, que s’emmarquen tant en àmbits socials com polítics i financers, però fent sempre referència a la societat catalana, espanyola i europea.

El missatge central apareix de manera redundant al llarg dels capítols. Majó pretén desmentir la idea errònia que un cop finalitzada la crisi es tornarà a la situació d’abans i es recuperaran les mateixes condicions de benestar. L’autor explica que “no es tracta de refer el passat, sinó de construir de zero un nou futur”.

Durant el llibre es fa ús d’un discurs narratiu lògic i simple. No s’utilitzen reflexions complexes ni grans teories econòmiques. Tot i això, en alguns moments, aquesta senzillesa narrativa genera que algunes reflexions tinguin una simplicitat excessiva. Així doncs, no hi ha cap aportació ni coneixement “extraordinari”, sinó que les reflexions són òbvies i superficials. Un exemple és quan Majó explica que “l’única manera d’aturar el canvi climàtic és disminuir les emissions de CO2 generades per l’activitat humana”.

Tenint en compte la trajectòria de l’autor, és sorprenent el to pro europeista que es manté al llarg de tot el relat. Majó posa especial èmfasi en defensar un mercat únic europeu. Tant és així que el capítol que dedica a Europa es divideix en seccions anomenades “Només junts amb Europa sortirem de la crisi” o “Només un estat europeu ens pot garantir el futur”.

L’últim capítol és, probablement, el més simbòlic del llibre, ja que tracta la relació de Catalunya i Espanya del 2013. L’escriptor confessa que els dos territoris es troben en un punt d’inflexió, en el qual serà molt complicat arribar a un acord. Aquesta situació no s’allunya massa del panorama actual, fet que comportarà que el lector trobi semblances entre l’actualitat política i les prediccions de Joan Majó.

A diferència d’altres autors, Majó exposa la seva opinió amb total sinceritat, però sempre des del respecte. Malgrat que el llibre va ser escrit l’any 2012 i ara mateix ens trobem en l’any 2019, no ha quedat desfasat. De fet, exposa una situació molt actual. El final de la crisi? Encara no es veu. Potser arriba quan el món sigui capaç d'obrir una mica la ment i pensar en els interessos dels altres.