Canvi de sistema econòmic o reforma?

Les encertades però catastròfiques prediccions de Santiago Niño Becerra

Anna Bastons Vilaltella

L'economista Santiago Niño Becerra abans del 2008 ja es va aventurar a anticipar que aquests meravellosos anys estaven a punt d’acabar i d’entrar en una crisi econòmica global. La predicció no va poder ser més encertada. Així doncs, el 2009 en els anys que ell anomena de precrisi, va portar les seves estimacions més enllà i va publicar El crash del 2010. Toda la verdad sobre la crisi. En aquesta obra, va afirmar que el pitjor encara estava per arribar i que realment seria el 2010 quan cauríem en una profunda crisi que empitjoraria fins que a partir del 2012 començaria una lenta recuperació econòmica.

Santiago Niño Becerra i el seu llibre El crash del 2010 (Sergi Caballero)

En aquest llibre curt, de lectura en un parell de dies, l’autor explica com es va arribar a la situació de crisi i fa una previsió de la seva evolució en els següents anys. Les seves prediccions es caracteritzen pel seu caràcter catastrofista com “mai més tindrem un sistema econòmic amb tanta facilitat de crèdit i consum desmesurat. Mai més”. Però, ho va endevinar?

Es podria dir que sí, igual que va predir la crisi en l'època de bonança prèvia al 2008, va encertar que a partir del 2010 l'economia empitjoraria encara més, entrant en una crisi sistèmica que decauria fins al 2012. També encerta que el pitjor moment de la crisi serà el 2012 i que des d’aquell moment, la desocupació i la resta de l'economia, millorarà molt gradualment. Tot i això, el catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull, s'excedeix en les seves desastroses previsions, ja que des del 2010 al 2012 pronostica una dada de desocupació superior a una mica més de dos punts respecte a la que es va registrar finalment. Per tant, l'atur no va arribar als nivells que ell suposava, tot i que no va haver-hi una excessiva diferència. En línies generals, va encertar que s'arribarien a uns nivells d'atur que no es veien des de feia molts anys. Ell va situar el pic més alt el 2012, amb una de taxa de desocupació entre el 27% i el 30% i darrerament es va registrar només un 25,77%. A partir d'aquest any, tal com indicava, la desocupació va descendir lentament, igual que l’economia.

Més enllà de la previsió de la situació econòmica general a través d'indicadors com la desocupació o el Producte Interior Brut, l'economista tracta aspectes com la societat, en què preveu un augment de la conflictivitat social que ens portaria a un clima de revoltes. No es pot negar que va encertar anunciant la proliferació de protestes socials i processos reivindicatius.

En definitiva, Niño Becerra, a més de fer un meravellós treball d'anàlisi i explicació de les crisis sistèmiques que ha sofert l'economia mundial, des de l'època dels romans fins a la Revolució Industrial o les Guerres Mundials, es va atrevir amb unes arriscades i controvertides prediccions que han resultat encertades, encara que no al 100%. Tot i això, falta veure si estem davant la caducitat de l’actual sistema econòmic o simplement una reforma podria resoldre la situació.