Jiménez: “El gran fracàs de la premsa va ser convertir-se en part del sistema que havia de vigILAR"

L’exdirector d’El Mundo desvetlla els acords inconfessables entre la premsa i les empreses de l’Ibex 35 en un llibre, El director

Anna Bastons Vilaltella

David Jiménez, que va sobreviure en el càrrec 366 portades, relata en El director en primera persona com funcionava l’últim any la redacció d'un dels principals diaris del país immers en una greu crisi econòmica, de model i també de lideratge. El llibre parla de les subtils pressions que arriben des dels despatxos més alts del seu propi grup de comunicació per a condicionar portades i editorials. I també de com el poder real, les elits econòmiques i empresarials, intenten abraçar al nouvingut. Relata ofertes enverinades de primers executius de l'Ibex-35 que pregunten al director si necessita ajuda -i insisteixen quan aquest diu que no-, cridades de presidents d'equips de futbol, molestos per sortir en la secció d'opinió amb una fletxa cap avall. Dibuixa, en general, les vanitats, traïcions i maniobres que existeixen en la redacció d'un diari referent.

Portada del libre El Director (Amazon)

En 295 pàgines, l’exdirector descriu l'atmosfera viciosa d'una elit política i empresarial amb seu a Madrid barallant-se per mantenir els seus privilegis en un país que amenaçava de canvi, on ja res semblava sòlid. "El poder econòmic protegia al poder polític. El poder polític protegia al poder econòmic. La premsa protegia al poder econòmic", escriu David Jiménez en les memòries d'un any al capdavant d'El Mundo. El llibre, abans d'arribar a les llibreries ja havia creat polèmica a una part de la seva antiga redacció. Jiménez defensa que no és una "revenja de comptes" sinó una forma de trencar "amb la llei del silenci" que s'ha autoimposat a la professió i que, segons l’exdirector d'El Mundo, ha fet molt mal al periodisme.

Uns paràgrafs més endavant, l'autor reconeix que “no hi ha periodisme de recerca, sinó que hi ha periodisme de filtració, ja que moltes vegades el que es fa és publicar el paper que està filtrat interessadament sense haver fet una recerca". I això és precisament el que El Mundo ha fet amb les seves exclusives sobre corrupció, publicar el que "uns altres" els hi han donat segons interessos particulars per fer caure a un contrincant i no per treure a llum la situació de la política espanyola. “Hi ha hagut moltes portades denunciant la corrupció política, però poden estar segurs que no es deu a una llibertat de premsa, sinó a lluites internes dins de la mateixa elit espanyola” afirma Jiménez.

Per il·lustrar tot això, explica el cas del 11M i admet que “no és valent davant les múltiples evidències que el 11M s'ha construït a base d'una muntanya de mentides, les quals van ser denunciades en el seu moment per aquest diari, recular ara i dir que totes les seves denúncies van ser mentides, això és de covards”. A més, els papers de Panamà són un altre exemple de com els mitjans no fan cap mena de periodisme de recerca, ja que “només es dediquen a publicar el que algunes persones els ofereixen sota interessos que no tenen res a veure amb denunciar la corrupció i els abusos dels poderosos".