MORELL i ALBERICH: "NO HI HA SUFICIENTS PROFESSIONALS QUALIFICATS EN EL SECTOR AUTOMOBILÍSTIC"

Anna Bastons i Dolça Pedret

Els alumnes de Periodisme Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona han visitat les empreses Mol - Matric i TADE amb la finalitat de conèixer amb més profunditat el teixit empresarial català. La visita ha estat guiada per Eduard Morell, responsable de finances de Mol - Matric, i Ramon Alberich, director general i CEO de TADE.

Quadre que simbolitza la cooperativa a l'entrada de Mol-Matric (Anna Bastons)

Eduard Morell, situat davant d’una carrosseria de cotxe a l’entrada de la planta, ha donat inici a la visita de Mol - Matric amb l’aclariment del funcionament de l’empresa. Mol - Matric va ser fundada l’any 1982 com una companyia dedicada a la fabricació de matrius i utillatges pel sector de l’automòbil, en concret per a Nissan. Actualment, és una cooperativa de treball associat que va néixer com a conseqüència de la fallida d’una societat anònima. Des del 2002, ha diversificat la seva activitat a la mecanització de grans dimensions, treballant per a sectors com el ferrocarril, l’energia renovable i les màquines d’eines de gran tonatge.

A més, Morell ha parlat als alumnes del mercat productiu de l’automòbil. Es tracta d’un oligopsoni, amb un mercat molt concentrat i amb molts pocs clients. “Si no fos així, difícilment es podria fer una oferta a la baixa”, destaca. Un altre aspecte que ha descrit el responsable de finances ha estat el procés de subhasta de les matrius, que poden arribar a valdre entre 300.000 i 400.000 euros, aproximadament. Finalment, Morell ha acabat la introducció explicatòria amb la definició del procés de disseny d’una matriu. “Fem uns plànols, els enviem per Internet al client, que se’ls mira, els fa rectificar i els valida. A continuació, es comença a construir a partir del porexpan”, descriu. Els alumnes han pujat a la tercera planta, on se’ls ha ensenyat una mostra i s’ha explicat que les matrius han de ser capaces de fer fins a un milió de peces i, per tant, el ferro ha de ser de bona qualitat.

Un cop dins la fàbrica, els estudiants han realitzat un recorregut pel procés productiu de la mà d’Eduard Morell, que ha acompanyat el trajecte de les explicacions pertinents. L’última parada ha estat a l’oficina tècnica, on es realitzen els plànols amb l’ordinador. La visita a aquesta empresa ha finalitzat amb un torn de preguntes, on s’ha qüestionat la viabilitat del funcionament vertical de l’empresa. Morell ha respost que “si el fabricant fos horitzontal i s’encarregués de fer totes les peces del cotxe, notaria molt els períodes de baixa producció. Per tant, el que fan és encarregar la producció a proveïdors externs”.

Seguidament, ha tingut lloc la segona visita, la qual s’ha dut a terme a l’empresa TADE, una companyia que compta ja amb més de 50 anys d’experiència i es dedica a l’estampació de peces metàl·liques. Aquest cop la visita ha estat guiada pel mateix director de l’empresa, Ramon Alberich qui, amb un somriure d’orella a orella, ha presentat la seva empresa familiar. Els inicis de l'empresa remunten a l’any 1963, quan el pare de l’actual director treballava en el sector de manteniment d’una empresa tèxtil i, juntament amb un company seu, va decidir crear una empresa. Alberich va viure en primera persona com naixia i evolucionava l’empresa. 56 anys després, afirma que “ des de petit vaig viure l’empresa familiar i de seguida em vaig adonar de que em volia dedicar a l’enginyeria i seguir amb l’empresa TADE”. Per tant, actualment l’empresa es troba a mans de la seva segona generació, és a dir, els fills dels fundadors.

Peça que es col·loca dins el cotxe (Anna Bastons)

Un cop feta la presentació, els alumnes juntament amb el director de l’empresa, s’han endinsat dins la fàbrica de TADE. Es tracta d’un espai d’elevades magnituds amb grans màquines, algunes automatitzades i d’altres que requereixen l’activitat d’alguns treballadors. Alberich, sota la mirada atenta dels alumnes, ha explicat el funcionament de les màquines: "a TADE, la producció es realitza mitjançant premses mecàniques que poden arribar a tenir un pes de fins a 800 tonelades". Ha parlat sobre el procediment de cada maquinària i sobre la funció de cadascun dels treballadors.

Seguidament, el director ha volgut fer més incís en característiques de la seva empresa. TADE té implantacions en diferents zones, té una estructura molt escampada. Té fàbrica a Sabadell, lloc on va néixer l’empresa, a Barberà del Vallès, que és la més important a nivell productiu i , fins i tot, a Eslovàquia des de l'any 2003. També hi ha d’altres petites zones productives ubicades al Vallès.

La companyia, a més, es troba en una situació de competència global. Quan llança un projecte, ja sigui des de marques com Seat o Volkswagen, hi té accés tot el món. Es troba en competència oberta, davant de qualsevol empresa de qualsevol lloc del món. Conseqüentment, el nivell de competència és molt alt i, sovint, es veu més dificultat per la mancança de professionals en el sector en el qual es treballa.

Peça que revisa un operari (Anna Bastons)

En el sector de l’automòbil treballen amb la filosofia '0 defectes’. L’objectiu de TADE és treballar per sota de 5bpm, és a dir, “no fer més de cinc peces dolentes de cada un milió de peces produïdes”, explica el director general. Per tal d’aconseguir-ho, “un operari s’assegura que no hi hagi cap peça que tingui una microesquerda”. Aquest és un mecanisme que l'empresa no té automatitzat, tot i que ha buscat la manera de fer-ho. Pel que fa a l’automatització, assegura que la diferencia entre automatizar un procés o no ve determinat per la quantitat de peces. En termes generals, hi ha un equilibri entre robotitzar i fer feines manuals dins l’empresa. Ramon Alberich ha posat en relleu que “una màquina que fa vint-i-set peces per minut, necessita tres robots per col·locar aquestes peces dins una caixa”. Mentre que només un operari ho pot fer i per aquest motiu es decideix no mecanitzar algunes tasques.

A TADE treballen mitjançant l’economia circular, ja que és un sector on es reciclen els residus. En aquest cas, el director general ha explicat que hi ha una empresa que recull la xatarra i aquesta es porta a un alt forn de Castellbisbal on la tornen a fondre i a laminar per convertir-la de nou en matèria primera. Tot i això, ha admès que “el plàstic i altres materials encara no tenen els processos per reciclar-los”.

Al pis de dalt es realitza el manteniment. L’empresa disposa d’un equip de manteniment que s’encarrega que les matrius estiguin sempre productives. “El que compta és que les màquines no parin”, afirma el director de TADE. Sempre que una matriu acaba la sèrie, es puja a dalt i un operari la desmunta i canvia els components que estan desgastats o trencats. La màquina cada dia fa una feina diferent, per tant “hi ha una rotació constant”.

“La seguretat és un dels principals problemes que tenim en una feina com aquesta”. Tenen mecanismes de prevenció de riscos, per tal d’assegurar la seguretat de l’operari. Per exemple, si un operari posa la mà davant la màquina es para el funcionament. Per poder garantir que les peces compleixen els requisits de qualitat treballen amb uns calibres. En aquesta part de la fàbrica, es verifica que la peça té tots els forats que ha de tenir i que les dimensions són les correctes. Una enginyera química és la responsable de revisar la qualitat de les peces.

Control de les peces (Anna Bastons)

A la roda de premsa, s’ha qüestionat sobre l’escassa oferta de treballadors amb les capacitats tècniques adients en el sector automobilístic. Els dos empresaris han estat d’acord en què és molt difícil trobar treballadors amb un nivell alt de qualificació, ja que “la indústria automobilística no és suficientment atractiva pel jovent”, ha subratllat Ramon Alberich.

A més, tant el director de TADE com el de Mol-Matric coincideixen en què la fórmula de les empreses familiars és la més idònia en el mercat automobilístic. Tot i això, segons l’empresari de Mol-Matric no hi ha una resposta única, sinó que “com més gran és una empresa, més costos fixos té”. En aquest sector hi acostumen a haver uns anys bons i altres de dolents, per tant, si hi ha molts costos fixos és difícil mantenir-se en els períodes d’inactivitat, indica Eduard. També ha afirmat que “si treballes amb ferro, no pots tenir una gran estructura i deixar-la aturada molts mesos”. S’ha donat com a exemple Nissan, que actualment està perdent molts diners, ja que en una empresa gran els períodes d’inactivitat o de baixa producció penalitzen més.

Per altre costat, el director de TADE ha aclarit que una PIME és més flexible i que, per tant, és més fàcil solucionar un problema. “Perquè una petita empresa tingui el potencial d’una de gran s’han de fomentar les cooperacions”, és a dir, promoure que petites empreses col·laborin i treballin com a grups de gestió i exportació, explica Ramon Alberich. Per últim, ha posat en relleu que el 90% de l’estructura empresarial a nivell mundial està formada per microempreses.