L’estranya paradoxa de les falsificacions de les marques

Cada any es venen al món productes falsificats per un valor total de 338.000 milions d’euros

Actualment, el fenomen de les imitacions és un tema molt globalitzat a causa de l’existència de còpies de productes de marques a gairebé tots els països. Són un dels principals obstacles pel mercat del luxe, ja que els productes falsificats esdevenen cada vegada més semblants als originals.  

A la línia 3 del metro de Barcelona, a la parada de plaça Catalunya, es veu una desena d’africans que porten a la seva esquena enormes sacs blancs esperant a l’andana. Visualitzar aquesta situació és molt habitual per a tots aquells que freqüenten el centre de la Ciutat Comtal. Sobtadament, se sent un espetec que trenca la rutina. A continuació, apareixen policies armats. Els manters corren sense una destinació clara mentre l’autoritat els persegueix. Es forma un silenci a l’andana. La gent que es troba esperant el metro s’arrima a la paret mentre observen el moment d’aldarull. Finalment, arriba a l’estació el metro amb destinació Trinitat Nova.

Just davant el mercat de la Boqueria, s’observa una aglomeració de persones, entre elles venedors ambulants. Aquests venen els seus productes ben col·locats damunt una tela blanca mentre va passant la gent. Alguns turistes es mostren interessats i, mentrestant, els altres avancen sense ni tan sols mirar. En una de les parades es poden trobar productes de nombroses marques de bolsos, entre elles Michael Kors, Chanel, LIU·JO i Guess. A la del costat hi ha samarretes de futbol dels equips més coneguts d’arreu del món com ara el Barça, el Madrid, el PSG… De banda a banda del carrer el terra està totalment cobert de sacs blanquinosos amb productes no originals, vius i llampants.

Un grup de joves es dirigeix cap a una de les exposicions manteres de rellotges i decideixen comprar-ne un. Un d’ells s’inclina per un Rolex daurat de l’última temporada entre els centenars de mostres gairebé indistingibles. Primerament, pregunta el preu, i el venedor li indica que el pot adquirir per una quantitat total de deu euros. L’adolescent ho troba excessiu i comença un procés de regateig típic en aquests tipus de compravendes. La venda s’acaba clausurant amb la meitat de l’import inicial, és a dir, cinc euros. En acabar aquest procediment, el venedor mira a la seva dreta i observa una parella de turistes que inicien el mateix procés per comprar-ne un altre. A jutjar pel seu accent i el seu aspecte pàl·lid i alhora vermellós, el venedor dedueix que són francesos.

Manters a les Rambles de Barcelona (Anna Bastons)

A mesura que s’avança per les Rambles, es pot contemplar que la major part dels compradors o interessats en algun d’aquests productes acostumen a ser estrangers. Un grup de noies s’atura davant una altra parada ambulant. Aquestes expliquen que els articles originals són molt cars i que la gent que ben just ha superat la majoria d’edat no disposa del poder adquisitiu necessari per obtenir-los. Per aquesta raó es conformen amb els falsificats.

Continuant l’itinerari per Les Rambles s’arriba al Raval, on es troba el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, situat concretament al passatge Bernardí Martorell. Aquesta associació va ser creada l’estiu de 2015 en motiu dels fets ocorreguts a Salou en què un operatiu dels Mossos d’Esquadra  actuava contra un top manta i acabava amb la mort del ciutadà senegalès. Mor Sylla, de 50 anys, es va precipitar des del balcó d’un tercer pis situat al centre del municipi la matinada del 12 d’agost del 2015 a causa d’una intervenció de la policia al seu domicili. La mort del venedor ambulant i el descontentament de la nombrosa comunitat senegalesa de Salou per la pressió policial va provocar la protesta de centenars de persones el dia següent i el tall del servei ferroviari entre Tarragona i Cambrils.

Pel que fa a l’àmbit legal, la venda de productes falsificats comporta un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual. A més, les activitats que s’efectuen al marge de la legalitat acostumen a ser una via atraient pels diners en negre. Tot i això, tal com diu el portaveu del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, Pape Diop, des del punt de vista dels manters les activitats que realitzen no són il·legals. Afirma que “no falsifiquen res i, per tant, no cometen cap delicte. Compren el material a productors de la Xina, aquests arriben al port de la ciutat i ells ho venen al carrer, així doncs, paguen impostos.” De la mateixa manera, declara que no els agrada demanar i, per aquest motiu, s’esforcen tant com poden, ja que són uns lluitadors.  

Pel que fa a l’àmbit legal, la venda de productes falsificats comporta un delicte contra la propietat industrial i intel·lectual

Diop informa que el sindicat es va crear amb la finalitat de dialogar i negociar, ja que es diuen moltes mentides sobre ells i, d’aquesta manera, s’aconsegueix veu pròpia. Davant les múltiples acusacions de ser una màfia respon que “no són una màfia, cadascú es guanya els seus diners i després els torna a invertir per comprar més material”. El senegalès ha manifestat que “no fan això per gust, ja que per exemple a ell  li agradaria obrir una botiga i vendre els seus productes allà, però no pot. Per aquest motiu ho fa al carrer”.

La relació amb la Guàrdia Urbana, segons Pape, sembla que va cap a millor, tot i que segueixen succeint actes violents envers el conjunt de manters. Indignat explica  que “el cos policial no actua normal, ja que l’habitual seria que quan els manters veuen la policia, recollissin els productes i marxessin, però en moltes ocasions no és així. Molts d’ells s’han trencat les cames i els braços en les persecucions i, fins i tot, han rebut pallisses amb les porres. A més, quan els venedors ambulants es defensen, s’exageren les agressions per part d’ells i els mitjans de comunicació manipulen la situació fins revertir-la i mostrar que són ells els violents”. Així doncs, els manters segueixen amb la seva rutina de manta, regateig i carreres policials.

La cara de les marques

En contrast amb les persones que es guanyen la vida venent imitacions, es troba el punt de vista del luxe, és a dir, la perspectiva de les marques més influents, conegudes arreu d’Occident. Des de fa unes dècades, el món de les falsificacions ha anat en augment i suposa pèrdues nacionals a nivell econòmic. D’aquesta manera, s’està produint una degeneració de les firmes ocasionant, fins i tot, la desaparició d’algunes d’elles.

Segons l’informe Trade in Counterfeit Goods and Free Trade Zones (2018), realitzat per l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la UE i l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), cada any es venen al món productes falsificats per un valor total de 338.000 milions d’euros, és a dir, el 2’5% del comerç mundial. L’estudi, que s’ha presentat a París, es basa en totes les dades recopilades del voltant de mig milió de confiscacions duaneres de productes falsificats realitzades arreu del planeta. Amb totes aquestes dades, s’ha pogut calcular l’impacte econòmic de les falsificacions i la pirateria des d’un punt de vista global. Una de les conclusions més rellevants és que les còpies provenen de totes les economies, encara que les emergents són les que tenen un paper més important en aquest fenomen, ja sigui com a països fabricants d’aquests productes o com a zones de trànsit.

Cada any es venen al món productes falsificats per un valor total de 338.000 milions d’euros

Un cop recorregudes Les Rambles, creuant la Plaça Catalunya, s’arriba a Passeig de Gràcia. En aquesta avinguda, coneguda per les seves atraccions turístiques i comercials, es concentra el major nombre de botigues de luxe de la Ciutat Comtal. La gent, carregada de bosses, camina en totes direccions, generant així molt moviment. Alguns d’ells es desplacen amb pressa, mentre que d’altres observen tranquil·lament els elegants i luxosos aparadors dels comerços. També es contempla la gent dels alts barris de Barcelona entrant a les botigues més prestigioses.

Una noia observa l’aparador de l’establiment de Diesel i assenyala una de les samarretes. Seguidament, afirma que la vol comprar perquè una de les influencers més conegudes del moment la porta. Un cop dins l'establiment, se li acosta una de les dependentes qui, amb un somriure d’orella a orella, es disposa a ajudar-la. La jove, entusiasmada, mira la distribució i decoració de la botiga, contrastant-ho amb la situació de compra ambulant del carrer. La gent dins el comerç és gairebé escassa, així que l’atenció dels treballadors recau totalment sobre ella. Troba la samarreta que buscava en un inici, la toca i detecta que és de molt bona qualitat. Demana la seva talla i pregunta si se la pot provar.  La peça de roba elegida val 75 euros però, malgrat tenir un preu molt elevat, la compradora sap que és original i que li perdurarà més que qualsevol altra peça més econòmica. Un cop realitzat el pagament, parteix de la botiga satisfeta per la seva compra.

Botiga Diesel al Passeig de Gràcia de Barcelona (Diesel)

En comparació amb les firmes de luxe com Michael Kors, Chanel i Gucci, les vendes de marques com Guess, Diesel i Liu·jo no es veuen tan afectades per la presència d’articles no originals. Així ho explica el representant de Guess a Espanya i Portugal, Robert Garcia, que “de vendes i facturació en sí potser es perd un 1%”. Tot i això, Garcia explica que ha perdut un client a la Jonquera, ja que en aquella ubicació es troben molts plagis. En la mateixa situació s’ha trobat Diesel, i així ho confirma el seu representant a Espanya, Jordi Chacón. En canvi, la representant de Liu·Jo, Francesca Perna, afirma que “no afecta al nivell de vendes de la marca ni a la seva facturació, ja que les falsificacions són reduïdes”.

Els plagis acostumen a partir de països orientals com la Xina, ja que la major part fabriquen allà, com informa Robert Garcia: “Des de la mateixa fàbrica surten les falsificacions, ja que a Guess no es patenta cada dibuix com a altres marques, com per exemple Tous”. Jordi Chacón, a més, declara que “la còpia parteix directament del productor o fabricant en el moment en què el disseny està als tallers i allí es pot fer la falsificació”. D’altra banda, el representant de Diesel afegeix que “existeix l’espionatge industrial dins les mateixes fàbriques, sobretot de les marques més sofisticades, ja que avui en dia és molt fàcil copiar els mateixos colors, volums, teixits o dissenys”.  

"La diferència entre l’estil i la moda: la qualitat". Aquesta és una cita que va ser dita pel dissenyador italià Giorgio Armani, al·ludint al contrast entre les falsificacions i els productes originals. Ho va fer a través d’una comparació en què l’estil fa referència a les marques, mentre que la moda són les còpies que segueixen la tendència, però sense tenir estil. En relació a l’afirmació d’Armani, Robert Garcia explica que “la gent del carrer aprecia la diferència d’un producte original i un producte falsificat, és a dir, n’és conscient”. De la mateixa manera, Jordi Chacón assegura que “els compradors saben que no té la mateixa consistència ni el mateix acabat un producte imitat que un d’original. A més, destaca que la diferència més important és la garantia de qualitat, ja que l’original té unes prestacions, a diferència del copiat. I, en tercer lloc, Francesca també hi està d’acord i afirma que “la gent sí que aprecia la diferència i en són conscients, però no es poden permetre econòmicament un article original”.

"La diferència entre l’estil i la moda: la qualitat", declara Giorgio Armani

Al contrari del que molta gent pensa, aquestes activitats il·legals afecten de manera positiva al prestigi de la marca. Així ho explica el comerciant de Diesel: “A nivell de valor, és una paradoxa, perquè si t’imiten vol dir que el teu producte es ven i, per tant, és una marca potent”. Es posiciona en el mateix esglaó Francesca,  ja que declara que “en aquest cas podria ser positiu, perquè si et copien significa que agrada la marca i el producte”.

Declaració de Jordi Chacón, representant de Diesel a Espanya

Declaració de Francesca Perna, representant de Liu·Jo

Aquestes marques luxoses destinen una part del seu finançament a un departament dins l’empresa que es dedica a protegir l’originalitat i la garantia del producte. En el cas de Guess, Robert destaca que “s’ha creat una secció interna anomenada Brand Integrity que s’encarrega de perseguir les falsificacions i està en contacte amb la Guàrdia Civil i la Policia”. Tanmateix, ho exemplifica amb els casos del polígon industrial de Badalona i a la Jonquera, que és on ha actuat més el departament. Jordi Chacón insisteix que, a nivell local, “quan trobem un lloc que ens falsifiquen ho posem en mans dels advocats en un departament extern que, juntament amb la policia, s’encarreguen d’aturar-ho”. Per tant, aquest procediment porta unes despeses extres que consisteixen a pagar als advocats.

Declaració de Robert Garcia, representant de Guess a Espanya i Portugal

Una gran quantitat d’aquests costos apareixen a causa de la flexibilitat i poca rigorositat de la llei sobre les falsificacions. La Llei recollida a l’article 274 i 276 del Codi Penal descriu que “es modula el règim aplicable a la venda ambulant o ocasional de productes que infringeixin drets de propietat industrial, permetent que el jutge redueixi la pena en casos d'escassa importància atenent les circumstàncies del cas. L'anterior, de la mateixa manera que en el cas dels delictes contra la propietat intel·lectual, persegueix que el jutge pugui adequar la resposta penal a la valoració de la gravetat de la infracció comesa”. Això contribueix a deixar un marge de potestat del jutge per adaptar la pena a cada cas concret, que és un dels objectius de la reforma del Codi Penal pel que fa a la propietat intel·lectual i industrial.

Per aquest motiu, l’opinió general dels comerciants de les marques sobre la jurisdicció recau en el fet que hauria de ser més dura i severa, ja que tot i l’existència de la llei, no hi ha una efectivitat. En aquest cas, les marques troben que els venedors d’aquests plagis tenen un tracte de favor i, per tant, no se senten afavorits pel sistema judicial. Així ho explica Robert Garcia, que opina que “s’hauria de modificar la llei, sobretot a Barcelona”. A més, ha destacat que “no hi hauria d’haver tanta impunitat, ja que és molt poc rigorosa”.

L’opinió general dels comerciants de les marques sobre la jurisdicció recau en el fet que hauria de ser més dura i severa

De la mateixa manera ho ha dit Chacón, realçant que no se senten afavorits en l’àmbit jurídic. Ha explicat que “fa un temps a la Jonquera el falsificant deia davant de la policia, que havia anat a requisar-li el material il·legal, que l’endemà tornaria a tenir la botiga plena de còpies”. Jordi insisteix en què s’haurien de prendre mesures molt més fortes i proposa que s’hauria d’anar a l’origen, ja que quan es produeix fora d’un país europeu, com en el cas del sud-est asiàtic o països sud americans, és complicat perquè és a la mateixa fàbrica on es produeixen les falsificacions. La comerciant de Liu·jo destaca que “hi ha productes molt ben imitats en què és difícil veure la diferència i, per tant, la llei no pot actuar amb certesa”.

Declaració de Robert Garcia (representant Guess)

Aquestes qüestions han estat i estan sent motiu de conflicte i han originat alguns titulars dels diaris que s’han fet virals, com ara “La guerra de les marques contra les falsificacions”, publicat per El País l’any 2017, en referència al famós mercat de les falsificacions anomenat A pedra de Vigo. Aquest era un negoci il·legal que es dedicava a vendre roba de marca no original. El 29 d’abril de 2017 es van efectuar 11 detencions i 38 imputats, entre ells comerciants i proveïdors. La batuda es va produir al port de la localitat viguesa on es troba un dels punts de venda més rellevants de plagis i contrabans de tabac. Actualment, només funciona la meitat del mercat a causa de les actuacions de la policia local i volen apostar per noves marques més assequibles allunyades de tot allò que es pugui identificar com a fals.

Aquests només és un de la gran quantitat d’exemples sobre conflictes que ha generat el tema de les falsificacions. Al llarg dels darrers anys, s’han arribat a fer manifestacions tant a favor com en contra de les falsificacions, com ara la del 12 de març de 2016, en què es va celebrar un mercat rebel a la font de Canaletes de Barcelona en motiu de protesta de les accions policials repressives promogudes pel govern municipal per combatre la venda ambulant. Per altre costat, les marques també s’han proclamat en diferents ocasions, i inclús celebritats com Georgio Armani s’han manifestat en contra del tracte de favor que rep el negoci il·lícit.

Per altra banda, cal destacar  el desinterès i la poca actuació per part dels municipis i localitats, ja que és molt comú veure com els policies passegen per davant de manters sense actuar. Així doncs, està en mans dels ajuntaments de les ciutats i dels pobles fer que s’acati la llei.

La gent no és conscient de la conjuntura que comporta comprar en aquests llocs, ja sigui a un top manta o a una botiga d’articles falsificats. La gravetat de la situació afecta a diferents àmbits, des de l’econòmic, afavorint una economia submergida, fins al jurídic, sent còmplices de l’activitat il·legal que s’està duent a terme. També cal ser conscient que tothom no posseeix un elevat nivell adquisitiu o no vol gastar tants diners en articles de luxe, però, per aquest motiu, el mercat ofereix alternatives per a tota la ciutadania. D’aquesta manera, tothom estarà actuant sota el marge de la llei, sense perjudicar a les marques i fomentant el creixement de l’economia reglamentària. Amb això, tampoc ens hem d’oblidar dels dos punts de vista, ja que en moltes ocasions es fa per viure i sobreviure. Així doncs, seríem capaços de infringir la llei si ens trobéssim en aquesta situació?

La gravetat de la situació afecta a diferents àmbits, des de l’econòmic, afavorint una economia submergida, fins al jurídic, sent còmplices de l’activitat il·legal que s’està duent a terme

Al contrari del que es pensen els falsificadors, el fet de comerciar aquestes marques i vendre plagis, per una part afecta negativament als negocis convencionals, però el major impacte és la promoció que inconscientment estan fent de la marca; es tracta de l’estranya paradoxa de les falsificacions.