Guillem Arnau: “El mercat de divises mou 5 Bilions de dÒLARS, més DELS que CIRCULEN A la Borsa"

El funcionament de la Borsa i els diferents índexs borsàtils han sigut el centre de la visita guiada pel treballador català

Clàudia Carles i Dolça Pedret

Uns grup d’alumnes de l’assignatura de periodisme econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona han tingut l’oportunitat de veure com és i com funciona un dels centres dedicats a la compravenda d’accions del país: la Borsa de Barcelona, en marxa des de 1915.

Sota un sol típic de mitjans de maig, els alumnes esperaven a la porta de la Borsa de Barcelona, situada a l’atractiu Passeig de Gràcia, al cor de la ciutat Comtal. Passat un quart d’una del migdia, un dels treballadors de la Borsa, en Guillem Arnau, s’ha dirigit cap a ells per donar-los la benvinguda.

Un cop a l’interior de l’edifici, el treballador ha preguntat als alumnes si sabien exactament com funcionava la Borsa i si sabrien desxifrar tota aquella quantitat de números que constantment anaven canviant a les grans pantalles que hi havia al recinte. Sota la mirada dels joves, en Guillem ha explicat que la borsa és un mercat conformat per empreses que necessiten finançament i gent que estigui disposada a pagar accions per finançar les empreses esmentades. Aquest mercat està regulat per la llei de l’oferta i la demanda, que estableix que com més demanda hi hagi d’una acció d’una empresa en concret, més cara serà aquesta i viceversa.

Edifici de la Borsa de Barcelona (Clàudia Carles)

La borsa de Barcelona és una de les quatre borses que hi ha a tota Espanya, juntament amb les de Madrid, València i Bilbao. Des de l’any 1997, les quatre estan connectades a través d’un sistema d’interconnexió per tal d’assegurar que el preu de les accions són igual en qualsevol dels quatre punts.

A banda dels índexs borsaris espanyols, la Borsa de Barcelona enregistra d’altres d’abast mundial com Nikkei 225, CAC 40 o Latibex, els quals es mostren en unes pantalles en diferents colors, en funció de si el preu puja, baixa o es manté igual (verd, vermell i groc respectivament).

A continuació, en Guillem Arnau ha esmentat dues agències de comunicació: Reuters i Bloomberg. Es tracta de dues empreses que proporcionen informació econòmica a la Borsa. Seguidament, el treballador ha dit que “estar ben informat és molt important a l’hora d’invertir o no en borsa. És per això que hi ha nombroses pantalles a l’interior del recinte emetent les notícies, ja que qualsevol informació sobretot política i econòmica pot ser rellevant a l’hora de guanyar o perdre diners”.

A la meitat de la visita, els alumnes han pogut endinsar-se més en l’espai borsari. En aquest punt, els alumnes han pogut veure a través de nombrosos televisors com es trobaven en aquell precís instant les accions de les 35 empreses més importants de tota Espanya, és a dir, les que conformen l’Ibex 35. Establir quines són les més importants va en funció de dos criteris: la capitalització (multiplicant el nombre d’accions pel seu preu) i la negociació (vegades que una determinada acció es mou en un dia). Tot i això, hi ha cinc d'aquestes empreses que tenen el 50% del valor de l’Ibex 35. En Guillem ha preguntat als alumnes si sabien quines eren i han sortit ràpidament el nom de dues: Inditex i Banc Santander. El treballador ha afegit que a aquestes dues s’hi sumen Iberdrola, BBVA i Telefònica.

El mercat borsari mou molts diners però no és ni l’únic mercat ni el que mou més diners. Hi ha altres tipus de mercats com el de matèries primeres (funciona molt a través de l’especulació), el de renda fixa i el de divises. “El mercat que mou més diners és el mercat de divises, arriba a moure fins a 5 bilions més de dòlars que el que mou la Borsa. Això, entre altres factors, es deu al fet que aquest mercat mai tanca” ha explicat el treballador. A més, ha subratllat que “quan comprem una acció, tenim drets i obligacions”.

Finalment, s’ha donat pas a un torn de preguntes, en el qual els alumnes han pogut resoldre alguns dubtes que encara tenien sobre el funcionament la Borsa.