Slow Fashion: Una moda més conscient

Anna Bastons Vilaltella 

El 2013 més de 1.000 persones van morir en esfondrar-se la fàbrica tèxtil de Bangladesh, un edifici industrial que no complia amb les mesures bàsiques de seguretat. Arran d'aquest fet, les empreses i els consumidors van prendre consciència de la situació i la moda sostenible va experimentar un important ascens. Cada vegada són més els que opten per comprar peces de comerç just i amb més qualitat, en detriment de les peces a preus assequibles però realitzades en cadena i amb materials nocius pel medi ambient.

La moda sostenible o slow fashion reivindica l'alentiment de l'actual cicle industrial, conegut com fast fashion, que basa el seu model productiu en una ràpida captura de les tendències per transformar-les en productes barats i d'escassa qualitat perquè siguin venuts de forma massiva. Per contra, el moviment slow fashion pretén aconseguir una reducció de la producció per tal d'evitar la sobreexplotació dels recursos naturals i humans i una disminució del consum mitjançant l'elongació de la vida útil de les peces. Per tant, com a contracorrent a la tòxica acceleració, la moda sostenible es posiciona com una via de futur per a la indústria de la moda i pel medi ambient.

La indústria tèxtil és la segona més contaminant del món, per darrere de la petroliera. L’informe Puntadas tóxicas: el oscuro secreto de la moda de Greenpeace, exposa que el 20% dels abocaments tòxics a l'aigua procedeixen d'aquest sector. A més, segons l’informe, la fibra de polièster triga 200 anys a descompondre’s i la producció de cotó acapara l'11% dels pesticides i el 24% dels insecticides utilitzats en el món. Els materials que més s’utilitzen en el tèxtil són polièster i cotó. No obstant això, cada vegada més productors opten per teixits i processos de producció més sostenibles, ja que en l'elecció d'un teixit orgànic o reciclable es pot evitar el 80% de l'impacte de les peces.

La slow fashion reforça l'economia local a través de centres de producció pròxims al consumidor, mentre que la moda industrialitzada es basa en la deslocalització de la producció cap a països en desenvolupament amb precàries condicions de seguretat i higiene dels treballadors. Segons l'Índex Global dels Drets (Confederació Sindical Internacional, 2017), entre els deu pitjors països del món pels treballadors es troben Turquia i Bangladesh, dos importants proveïdors tèxtils a Espanya. També, la moda sostenible busca l'economia circular, és a dir, un nou model de disseny i producció de peces amb la finalitat de tornar a ser utilitzades i garantir una major durabilitat. D'altra banda, segons l’informe Una nueva economía de los téxtiles: rediseñar el futuro de la moda de la Fundació Ellen MacArthur, el model lineal actual causa pèrdues econòmiques de gairebé 500 mil milions d’euros entre deixalles de producció, recursos ambientals i roba d'un sol ús.

Les xifres de l'informe The sustainability imperative (Nielsen, 2015) mostren una tendència notòria del consumidor cap a un comportament cada vegada més sostenible, el qual pressiona a les empreses a adquirir nous hàbits en la fabricació del producte i en tota la cadena de valor. Actualment, la moda està immersa en un moment de canvi davant les demandes dels consumidors i, per tant, marques espanyoles com Nabari, Ecoalf, Genuins o Lifegist ja dissenyen tots els seus productes amb materials reciclats.