"QUALITAT I SOSTENIBILITAT HAURIEN D'ANAR PER DAMUNT DE LA ROBA BARATA I D'UN SOL ÚS"

Víctor Català, economista i autor del llibre ¡Quiero entender de economía!, parla sobre el seu manual econòmic i analitza la indústria tèxtil d’Espanya

Víctor Català

Com va sorgir la idea del llibre ¡Quiero entender de economía!?

Va sorgir amb la crisi econòmica de 2008. Molta gent em preguntava què passaria, com es podria sortir de la crisi, i vaig pensar en com explicar-ho a la gent com a economista. Així, vaig decidir fer un llibre explicant-ho.

Considera que la macroeconomia és una ciència coneguda?

A nivell popular no és una ciència coneguda, però a nivell universitari sí que ho és. La gent confon la macroeconomia amb la microeconomia: quan escric al meu llibre ingrès igual a despesa, molta gent em diu que ingrès no és igual a despesa, sinó que ells gasten més que ingressen o, pel contrari, ingressen més que gasten. Per tant, estan confonent la macroeconomia.

Després de llegir el seu llibre, podem afirmar que és possible explicar l’economia de manera senzilla. Era l’objectiu del seu manual econòmic?

Si, el llibre és un manual rigorós de macroeconomia, però explicat de manera fàcil i amena.

Per quin motiu va decidir l’estructura de pregunta-resposta a través d’una conversa amb el seu nebot?

Vaig decidir aquesta estructura per dues raons: primerament, per fer-ho una mica més digerible i comprensible, ja que l’economia és un tema una mica dur, i explicat a mode de pregunta i resposta pot semblar més fàcil. Per altra banda, aquesta estructura també em va servir d’ajuda per escriure el llibre.

En el llibre afirma que “l'esclat de la crisi financera de 2008 per la concessió de les hipoteques subprime va reavivar l'interès general per l'economia. La gent volia entendre què passava i on podíem anar a parar”. És en aquell moment quan la gent vol saber d’economia?

Sí, precisament és el que he explicat al llibre. En l’etapa de la crisi financera la gent parlava més d’economia que actualment perquè estaven molt preocupats per la situació econòmica. Això em va fer pensar que hauria de resoldre els dubtes i les preocupacions que tenia la societat.

També afirma que l’educació i el suport a emprenedors són les condicions necessàries pel desenvolupament de l’economia. Considera que s’està duent a terme?

En el llibre explico que les polítiques més importants són la fiscal i la monetària i després, n'hi han d'altres com l’ajuda als emprendors, ja que la societat és el que fa que un país funcioni o no. Pel que fa a l’emprenedoria, concretament, Catalunya és una zona bastant emprendora. Hi han diverses ajudes, tot i això, n’hi ha menys de les que hauria d’haver.

Ens podria explicar “la gran fòrmula macroeconòmica” o despesa = ingrès? Per què és tan important en tots els capítols del llibre?

En l’economia d’empreses o persones, un pot gastar més que ingressar, però en l’enonomia en general, si algú gasta quelcom, anirà a parar a la butxaca d’algú. Per tant, en el conjunt de l’economia o en l’economia mundial, despesa sempre és igual a ingrès. Per exemple: quan hi ha una crisi, la gent s’espanta i consumeix menys. Davant això, els polítics fan una crida per transmetre a la població que no tinguin por, ja que si consumeixen menys, també ingressaran menys. D’aquesta manera, es crea un cercle viciós, de menys despesa, menys ingrès i més atur, que resulta molt dolent per la situació econòmica. Per tant, quanta més despesa o inversió, més favorable és a l’economia.

Quines reaccions va rebre de la publicació?

La reacció més forta va ser que em van fer una entrevista en directe a la televisió perquè els va agradar el llibre. També em van entrevistar alguns diaris i ràdios i vaig fer alguna conferència.

S’ha plantejat escriure un altre llibre?

Sempre he tingut la idea, però mai l’he concretat. Actualment escriure un altre llibre no és una prioritat per a mi.

Quines poden ser les conseqüències d’un augment important de l’economia submergida?

El principal problema que té l’economia submergida de cara a l’economia d’un país és que no paga impostos. Un país amb economia submergida pot funcionar però, evidentment, hi ha un problema de dotació fiscal de cara als governs d’aquests països. Però, hi ha molts països arreu del món que s’han vist afectats de manera negativa per l’economia submergida, ja que és una pràctica de competència deslleial. També té un problema de ser una pràctica que està fora de la llei i no deixa de ser una incertesa que va en contra de la seguretat jurídica i, conseqüentment, de la societat.

Alguns especialistes consideren que una economia amb deute públic elevat, com és el cas d'Espanya, és una economia vulnerable, i pronostiquen una propera crisi l’any 2020. Veu una crisi propera, i quin creu que seria el sector més afectat?

És molt típic parlar que hi ha una crisi imminent i, si encertes que es viurà un crisi, fins i tot arribes a fer-te famós. El cert és que la crisi econòmica algun dia vindrà, però no té perquè ser al 2020, com tampoc té perquè ser degut al deute públic. El deute públic no és un problema espanyol, sinó mundial. Espanya té, més o menys, un 100 % del PIB, però si ens fixem en països com França o Regne Unit, Japó, Estats Units, Itàlia o Bèlgica, encara en tenen més.

No sabria dir-te quin sector seria el més afectat per una possible crisi econòmica. Normalment, els més afectats són els sectors de consum cíclic i els bancs.

Abans de la crisi, Espanya comptava amb 26.785 empreses del sector tèxtil, una xifra que va disminuir progressivament amb la recessió. El darrer any, es quantifiquen 20.269 empreses. Considera que la indústria tèxtil s’està recuperant de la crisi?

No només és important el número d’empreses, sinó el tamany d’aquestes. La dada que caldria tenir en compte és el nivell de producció d’aquestes empreses per saber la recuperació econòmica. A Espanya i a Catalunya hi ha una certa innovació i una creació d’empreses de disseny i de confecció. La indústria tèxtil va des que es crea una empresa fins que arribem al producte final. La part de creació del teixit i confecció no s’està recuperant del tot perquè hi ha molta competència a Àsia, però a totes les demés fases, sobretot a la de creativitat, s’està recuperant l’economia.

El model productiu fast fashion, que es basa en una ràpida captura de les tendències per transformar-les en productes barats i d'escassa qualitat per ser venuts de forma massiva, causa pèrdues econòmiques de gairebé 500 mil milions d’euros entre deixalles de producció, recursos ambientals i roba d'un sol ús. Considera que la slow fashion o la moda sostenible és una alternativa?

Tenint en compte aquesta xifra, qualsevol sistema més sostenible és preferible, sobretot si estem parlant que té més qualitat. Per tant, qualitat i sostenibilitat haurien d’anar per damunt de la roba barata i d’un sol ús.